Evitar que el coneixement en forma de algorismes i dades massives queden en mans d'unes poques grans corporacions tecnològiques constitueix un dels grans desafiaments globals per a l'economia i els drets dels consumidors. Com els gegants digitals utilitzen la informació aportada en cada clic dels usuaris per a guanyar posicions i com reaccionen les autoritats públiques per a frenar els abusos de poder de les grans plataformes han protagonitzat les jornades d'un congrés europeu en matèria del dret de la competència, celebrat aquesta setmana en la Universitat de València.

Aquestes jornades són les primeres que se celebren a Espanya amb perspectiva internacional. "Els majors especialistes no estan a Espanya, sinó fora. Hi ha una necessitat d'atraure talent i aquesta ha sigut una oportunitat de reunir-los i de posar en el mapa a València. Es tracta de crear una xarxa internacional. Ho hem centrat des de la competència perquè serà un dels elements més crucials, i hem vist que no solament estem preocupats a Espanya, sinó que és una preocupació que concerneix a tots en un món tan globalitzat", explica Carmen Rodilla, investigadora i doctora en Dret mercantil per la UV i codirectora d'aquestes conferències que han comptat amb el suport de la Generalitat Valenciana i el Ministeri d'Economia i Competitivitat.

Una de les qüestions analitzades intenta respondre a si les autoritats estan preparades o han arribat tard a la transició tecnològica. "És un tema controvertit. Hi ha moltes autoritats a Europa de diferents tipus, però les autoritats de competència de base nacional i local encara tardaran a incorporar les necessitats de la innovació, però tard o d'hora s'haurà de fer, no es pot estar sempre parlant del sector lleter, hem de modernitzar les nostres institucions perquè els temps canvien", adverteix Genoll.

"La trobada ens permet estar al dia de les novetats en investigació en altres països. Aquesta comunió de reflexions sobre problemes que se susciten o que es preveuen que es poden suscitar és imprescindible perquè les decisions a nivell local siguen eficients i afavorisquen el benestar de la societat", manifesta Pilar Canedo, ponent del congrés en qualitat de consellera de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i professora de Dret Internacional Privat de la Universitat de Deusto, per a qui el mercat de el big data constitueix una oportunitat per a la societat i les autoritats de competència: "Suposa una extraordinària capacitat de millora per a la societat en rebre millors serveis, i cal atendre-ho amb la cautela necessària per a evitar les externalitats negatives i fomentar les positives", afig.

La intervenció de Canedo es va centrar en definir qui ha de liderar els desafiaments del canvi tecnològic. "No ha d'haver-hi un únic líder, perquè no hi ha un únic canvi, sinó un extraordinari ventall de diferents canvis tecnològics que afecten diferents qüestions per a les quals és necessari identificar la intervenció de diferents tipus d'actors de manera que les decisions a adoptar es facen cas per cas. Si hi ha conflictes d'interessos, ha d'intervindre l'Estat per a resoldre una fallada de mercat i afavorir als individus. Si no n'hi ha, ha d'haver-hi autoregulació de les empreses, la societat civil ha de reclamar els seus propis drets i els tribunals han de resoldre qüestions concretes. Davant els desequilibris, l'Estat està per a protegir als més febles, i en aqueixos casos ha d'intervindre, i la llibertat dels ciutadans de triar el que més els convé també de deu ser protegida", assenyala aquesta experta en competència.

Font i notícia completa en: https://elpais.com/ccaa/2018/07/01/valencia/1530428885_666199.html